La defensa del patrimoni verd no és una lluita nova. Forma part d’una llarga tradició de mobilització popular que, des de fa segles, ha modelat la història de Barcelona, la dels pobles del Pla i les de Catalunya.
Des de l’Edat Mitjana, les comunitats que habitaven aquest territori han defensat els seus espais comuns, els camps, l’aigua i les formes de vida que els sostenien. Els camins, els recs, les hortes i els boscos que envoltaven la ciutat no eren només paisatge: eren vida quotidiana, treball i comunitat. Quan aquests espais han estat amenaçats —per l’especulació, la concentració del poder o projectes que ignoraven les necessitats del veïnat i dels camperols— la resposta sovint ha estat l’organització col·lectiva.
El resultat, nombroses lluites populars: revoltes pageses, resistències contra abusos senyorials, moviments veïnals per defensar barris i serveis, i mobilitzacions per preservar el territori davant transformacions urbanístiques que posaven en risc el patrimoni comú. Aquest fil de resistència connecta generacions diferents per share una mateixa idea: que la ciutat i el territori han de servir a la vida de la seva gent.
La defensa del patrimoni verd s’inscriu plenament en aquesta tradició. Protegir espais naturals, agrícoles i paisatgístics no és només una qüestió ambiental; és també una defensa del bé comú, de la memòria del territori i del dret de les comunitats a decidir com volen viure i relacionar-se amb el seu entorn.
Avui, molts col·lectius de la ciutat, de l’entorn urbà i del país estan lluitant amb l’objectiu de preservar espais verds que estan amenaçats. Cal adaptar les polítiques a la nova reality sorgida del canvi climàtic i del convenciment que el verd és vida i salut. Però els poders polítics continuen presoners dels discursos vells i caducs dels anys 90 i estan sotmesos a les polítiques especulatives dels lobbies turístics, immobiliaris, financers i polítics. D’aquesta manera són incapaços d’articular un discurs coherent amb la nova realitat i molt menys d’implementar-lo.
El 10/10/2025 la lluita SALVEM LA SELVA del barri d’Horta va convocar tot de col·lectius compromesos com ells en la lluita pel patrimoni verd de la ciutat. Allí es va evidenciar la necessitat d’unir-nos i organitzar-nos per poder tenir més força.
La Coordinadora en Defensa del Patrimoni Verd neix amb aquest esperit: sumar esforços per preservar allò que ens sosté, recuperar la memòria de les lluites que ens han precedit i continuar construint, col·lectivament, un futur més just, habitable i arrelat al territori, en benefici de les persones, de la societat i a favor de la natura, la salut i la vida.